Com un objecte estrany, caient a linfinit,
buscant el meu espai, segueixo el meu instint.
He de sortir daquí...
Lluny de mi, un sol cremant lhoritzó,
desdibuixant els terrats.
Vull fugir, creuar nedant tot lestany,
i quan sigui aquí vull que arribi labril,
que els sentits sem disparen i el dia és cada cop més llarg,
com un iceberg que se lemporta el vent...
Lliure com laire, desafiaré la sort,
no seré un hostatge...
Don som? On anem? Tirem endavant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai...
Com un planeta estrany, perdut a linfinit,
no importa el que jo sóc, importa el que jo faré.
Nota aquest sol i tanca bé els ulls,
com a segona pell, la que es toca amb lànima...
Deixo la ment en blanc, veig un espiral,
no tornaré a ser un covard, avui seré valent.
Cap més pas enrere, no...
Començo a emprendre el vol, cada cop més alt,
fins on es perd el mal...
Lliure com laire, desafiaré la sort,
no seré un hostatge...
Don som? On anem? Tirem endavant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai...
Sóc dins del laberint, dibuixa una sortida
o moriré aquí dins...
Agafat bé, no tinguis por,
i agafat fort, que no estem sols.
Deixo la ment en blanc, veig un espiral,
no tornaré a ser un covard, avui seré valent.
Cap més pas enrere, no...
Lliure com laire, desafiaré la sort,
no seré un hostatge...
Don som? On anem? Tirem endavant,
que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai...
.
Corregir Letra