Anònim a sa gran ciutat, un poema vaig fent.
Se casa ma germana, i li vull fer un present.
Potser una melodia que duri eternament,
Que li recordi que, en cada moment dafebliment,
Li recitaré si vol Lo Pi de Formentor...
I lalenaré si cau Amunt! Ànima forta!
Navega nau feta damor i joves il·lusions
Si sa mala maror i ses discussions bufen a mal port,
Jo tenviaré, si vols, de sametller una branca.
Per què en facis de ses flors una bandera blanca.
Navegaras molt davant meu, i mamagareu
Ses algues que tots dos arrabasseu si heu fondejat
Cadena que senfila allà on fa més bon surar,
Cadena que me mena a sancora de senyorar.
Jo te cantaré, si toca, glosses dun temps enrere
Que de s'arruada soca rebel·li solivera
I si es dia no te sol, fulles de taronjer,
Per què escalfin es bressol de samor vertader.
Corregir Letra